L'animació m'ha agradat molt i la música també estava força bé. El tema de transformar-se en gat per fugir dels problemes era força interessant, però crec que hauria donat per més si la protagonista fos una mica més gran i no es reduís tot al clàssic preadolescent que creu que el món gira al voltant seu i dels seus problemes. Crec que seria força interessant explorar les vides dels altres gats exhumans que ens presenten al bar i veure com van arribar fins allà. La relació entre la noia i el noi a qui assetja m'ha semblat forçada i al final sembla que el noi acabi sortint amb ella perquè li han acabat donant la culpa de tot, pobre. Vaja, que és una pel·lícula normaleta, una bona opció si es vol veure alguna cosa una tarda lliure. La traducció estava molt bé, Ereza!!

Crec que el que destaca per sobre de tota la resta, amb diferència, és la qualitat de l'animació. Tant els fons com els personatges són impressionants. El disseny de na Taro (que la veiem en primer pla en mooooltes ocasions) és increïble. Els detalls com que als moixos se'ls posi el pèl de punta són molt cuidats. Cada vegada tenc més ganes de veure Burn The Witch, que s'estrena d'aquí cinc dies, del mateix estudi. Llavors, la construcció de l'univers amb la història aquesta de les màscares m'ha parescut bona. No ens acaben d'explicar què és el venedor de màscares, tot i que supòs que és una espècie de Kami, ni se'ns explica què és aquesta ciutat dels moixos que m'ha recordat tant a El Viatge de Chihiro. Llavors, la història terrenal... crec que deixa bastant que desitjar. És molt difícil posar-se al lloc de la protagonista fins que no entens realment què passa... i ni així. Ell no té cap tipus de personalitat; canvia de l'odi a l'amor en dues escenes sense cap justificació més enllà del... "oh, em fa llàstima que hagi desaparegut" (?). L'única cosa que podria destacar-ne és la situació familiar d'ella, que entenc que ens conten un problema real d'una manera... creïble i, sobretot, com la gata aprofita la situació per ser humana i canvia d'opinió. En definitiva, un exemple més de la típica història en què si en comptes de nens preadolescents fossin adults hauria estat MOLT bona i es queda en un "està bé".

La vaig veure el mateix dia que la van estrenar a Netflix, la pel·lícula en si es molt bonica per la part artística i musical però per part meva em va resultar una historia avorrida i molt lenta, em sembla que van tirar per la via fàcil de una mica de romanticisme i fantasia bàsica de mon de animals i que la protagonista s'enamora d'algu que no li fa cas però al final acaben junts because magic. en resum si estàs avorrit no et farà mal veure-la però tampoc et perds res si no la mires un 6 sobre 10 i perquè el dibuix i música em va agradar