Doncs la meva opinió està en línia amb les vostres: la història és bastant bona, i està contada d'una manera molt, molt interessant. Pot ser que el tema no sigui massa del meu interès, però vaja, que m'ha agradat com s'ha anat desenvolupant fins els darrers tres capítols. Aquí sí que pega una baixada... el plantejament que es fa de l'Akane en el principi és molt interessant i es desmunta en un no-res de manera un poc increïble (i no en el sentit bo).
En quant al final en sí, tots vèiem venir que na Hanabi aniria a cercar en Mugi, però m'ha sorprès gratament que no fos així. Lo seu no podia anar bé mai. Mal plantejat des del principi, i mal executat per part d'ell. En aquest darrer capítol passen massa coses; crec que el podríen haver partit en dos i contar-ho amb més detall (passa com mig any fent salts d'uns quants mesos).
M'ha agradat el canvi que ha fet n'Ecchan. Tot i que... ens mostren el seu cosí? That's incest!
I... no sé, m'esperava que ens mostressin la boda dels dos adults. També està bé, perquè si ho haguéssin fet hagués estat un poc massa sobrat, però... una part de mi ho volia veure.
En general, la comparo amb Boku dake (tot i que no té res a veure), però sí que les dues comencen molt fort i s'espenyen cap al final; però aquesta sí que es salva un poc més en comparació amb Boku dake.
Res, no me'n penedesc gens d'haver-la seguit!
Minatoni •
3 d’abril del 2017
La meva opinió tambésegueix la vostra línia. La història m'ha agradat força però a partir que es centren més en la sensei comença a decaure, en la meva opinió perqué intenten forçar que l'amor pot amb tot i d'aquí que la bitch sensei canvii en un obrir i tancar d'ulls. Si no hagués sigut tant forçat potser hauria pogut passar pero...
Per altra banda m'alegro que el Mugi i la Hanabi no acabin junts pels mateixos motius que deieu abans.
4channer •
4 d’abril del 2017
Acabo de trobar aquest comentari sobre Kuzu no Honkai i volia compartir-ho amb vosaltres: https://www.koi-nya.net/2017/04/21/kuzu ... l-corazon/
Estic dacord amb l'anàlisi general que fa de Kuzu no Honkai i de perquè enganxa tant, perquè és sincer i a diferència d'altres animes tracta la pitjor part de l'èsser humà de manera franca i sincera. No som èssers innocents, des de el moment en que desitjem deixem de ser innocents ja que estimar no es limita a bons sentiments, també inclou parts fosques com l'enveja, o la corrupció. Kuzu no Honkai mostra aquesta part fosca del desig. Però això significa que siguem malvats? No ho tinc tant clar, tindre sentiments "dolents" significa ser malvats? Ho trobo una mica excesiu, és possible viure només amb sentiments "bons"? Només amb alegria, felicitat, amor,... seriem capaços de definir la felicitat si no sapiguessim que és la tristesa? Seriem feliços si sempre fossim feliços?
Trobo que Kuzu no Honkai ens explica aquest viatge a través d'aquests sentiments "dolents", i el procés de maduresa d'aprendre a gestionar aquests sentiments. Els personatges comencen l'anime podriem dir que com a nens, i l'acaben una mica més a prop de ser un adult. Estimar és patir, estimar és dolor i això que els animes "corrents" no ens mostren és el que veiem a Kuzu no Honkai.
Lo únic que trobo incorrecte és la frase "Debemos reconocer que el altruismo va en contra de nuestra naturaleza como animales." ja que és científicament incorrecte. S'han trobat comportaments altruistes en altres animals socials com els ximpanzés i alguns científics han arribat a teoritzar que l'altruisme és el resultat de la selecció natural ja que asegura la perpetruació dels gens del grup.
M'agradaria saber que en penseu de l'article, trobo que hi falta una reflexió més per acabar d'entendre Kuzu no Honkai.
Nafi •
21 d’abril del 2017
