Quan la Haeun es refugia d’un xàfec sobtat sota el tendal d’una botiga, s’hi troba un company de classe que espera el bus. El saluda, però ell no li fa gaire cas i sols respon amb monosíl·labs. De sobte, el tendal s’enfonsa i per a protegir-se de l’aigua, la Haeun s’amaga sota el paraigua del noi i l’abraça instintivament. Tota avergonyida, la Haeun es disculpa, però el noi puja al seu autobús i la Haeun roman sola sota la pluja.
Tots dos es retroben quan una amiga de la universitat de la Haeun, la Yeoreum, els convida a sopar. El company de classe es presenta com a Yeonu i resulta ser un amic de la infància de la Yeoreum. Després de diverses copes, un altre amic de la Yeoreum, l’Uk, l’acompanya de tornada a casa, deixant la Haeun i en Yeonu sols. Tots dos comparteixen un moment íntim sense paraules. Potser serà el primer de molts d’aquests moments?