Se que no són comparables Your Name i A Silent Voice ja que l'argument no té res a veure, però bàsicament si hagués de triar tornar a veure una de les dos seria A Silent Voice. Els romanços no són lo meu prefereixo temes com l'angst de viure i això es reflexa molt a Koe no Katachi. El tema de +16 jo suposo que és perqué es parla del tema del suicidi, i trobo que és un tema que s'ha de parlar molt al Japó ja que és una de lez zones del mon amb la taxa més alta de suicidi però ho segueixen tractant com un tema tabú, cosa que empitjora la situació. Lo que busco llegint al manga és que m'expliquin els detalls de l'història que s'han saltat a la peli i que li donin més profunditat als personatges secundaris que com bé dius @Minatoni tal i com es desenvolupa la història semblen completament innecessaris, però no ho haurien de ser. Per qué està sol el millor personatge de la peli? A ell també li fan bullying. Per qué el noi aquell random de la classe vol ser amic de n'Ishida? Falten moltes coses per explicar. Un dels personatges que més m'han agradat ha sigut la germana. Text amagat. Tots els personatges secundaris aporten algo a l'història. Koe no Katachi és una peli que parla sobre la soledat, el cercle de la violència, que significa l'amistat, la depressió i quan acaba et deixa donant voltes i voltes sobre el tema i aquestes pelis són les que més m'agraden. Que l'haguessin pogut explicar millor? Sense cap dubte, però tot i així és una bonissima peli.

Acabo de sortir del cinema de veure-la ara mateix i no puc estar més encantat. La pel•licula és boníssima, l'animacio, dibuix i disseny de personatges és brutal, la banda sonora esta super ben triada en cada escena, i el doblatge (castellà) ha sigut sorprenentment bo. Com a dit la @Nafi tots els personatges viuen cada situació d'una manera o altre però tots ells són importants durant la pal•lícula, pots odiar a x o y en cert moment però acabaras estimant-los a tots ells. En fi l'únic que puc fer és recomenar-la a tothom per a que vegueu per vosaltres mateixos aquesta maravella.

Vaig anar ahir desprès de veure amb sorpresa que la pel·lícula encara aguantava a les cartelleres. Sols es fa un passi per dia i a les 21:45. Jo vaig anar desprès de la feina, una mica cansat i vaig sortir del cinema a mitjanit i és molt possible que aquest fet influencïi en la meva opinió. És un film dur, punyent i valent. Tractar l'assetjament escolar de forma tan directa i crua és una aposta força pionera. No he vist "Wonder" però sent americana no m'espero massa cosa. Les situacions vistes en el film són del tot versemblants i creibles, els joves són així, i cada cop més. Text amagat. Els personatges són força complexos. I tal i com he llegit en altres opinions molts dels actes i reaccions les he deduït a posteriori reflexionant sobre la pel·lícula. Un dels personatges que més m'atrau és el de la mare de la protagonista. El seu caracter fort i tancat eu ser pqequè es culpa ella mateixa del que està passant. Perquè no hi ha un pare? Són preguntes que em faig a mesura que reflexiono sobre la situació familiar en aquella casa. Text amagat. La resta dels personatges com la delegade de classe i la morena (perdoneu, però no recordo els noms i em fa mandra buscar-ho) resulten odiosos a la seva mesura, i que la morena, malgrat tot el que fa el protagonista, segueixi odiant profundament a la noia imagino que deu ser per algun tipus d'enamorament anterior i que es va veure frustrat i no correspós per l'arribada de la protagonista. Fins i tot l'element distensiu i còmic, el del cabell verd, em va semblar un bon personatge. Va haver moments en que la pel·lícula es va fer una mica pesada. M'agrada el ritme narratiu japonès però, segurament pel cansament que portava, hi va haver moments en que passaven els minuts i l'argument no avançava. La resta: bona banda sonora, un doblatge decent (no dels millors que he sentit amb Selecta), una animació impecable i una paleta de colors molt viva per tractar un tema tan fosc. Amb tot vaig sortir content del cinema, però també una mica confós. He tingut que pair la pel·lícula unes hores per copsar moltes de les seves subtilitats. La tornaré a veure, segur, potser quan surti en format domèstic.