Estic d'acord en què és un clàssic i s'hauria de veure/llegir. Jo el vaig veure no fa pas massa temps... suposo que farà un parell d'anys o així. I si he de dir la veritat el motiu que vaig tenir per veure l'anime és força trist XDD Resulta que em vaig assabentar que el meu grup preferit (One Ok Rock) feia l'ending dels "live action", de manera que la motivació per veure les pelis van ser ells, però com que no volia veure-les sense haver vist l'anime per opinar amb base em vaig decidir a mirar-me'l... no em jutgeu per això XDDDD Després de l'anime i les pel·lícules em vaig llegir el manga, o sigui que em sembla que m'he redimit :3 Les pel·lícules amb en Takeru Sato m'han agradat moltíssim, és dels pocs live action que val la pena mirar perquè s'ho han currat i han adaptat correctament la història sense inventades bestials i fora de lloc. Les OVAs en què animen la història de la cicatriu (Tsuiokuhen) em semblen al·lucinants pel que fa l'animació, però no m'agrada massa com ho expliquen perquè passa directament de shonen a seinen i em vaig quedar una mica WTF? Com que ja havia llegit el manga se'm va fer súper estrany! Pràcticament no hi havia diàleg, ho vaig trobar molt trist i ombrívol, com molt fred perquè arribessin a sentir alguna cosa l'un per l'altra, però suposo que és una impressió meva. Les altres OVA i remake no els he vist perquè ja em va agradar el final del manga i no necessito que em compliquin l'existència XD És una història que està molt bé com a conjunt, però per mi la millor saga i la més emocionant és la de Kyoto, en Shishio és massa carismàtic per aquesta sèrie El punt fort i centre de la sèrie és en Kenshin, és un personatge molt ben desenvolupat i amb un rerefons molt complet. És una llàstima que no pugui dir el mateix dels altres personatges secundaris, sembla que tot el que han invertit en explicar en Kenshin ho hagin agafat dels altres. Per mi on fluixeja la sèrie és precisament en els secundaris, ja que estan ben construïts però no aporten gaire res a excepció de la relació que tenen amb en Kenshin; com a personatges individuals necessiten polir-se i són força plans. M'hauria agradat que li donessin més protagonisme a altres personatges de tant en tant (sense necessitat de treure'n a en Kenshin), com per exemple en Saito, que m'encanta. Tot i això, com ja he dit, a banda del protagonista alguns són força carismàtics i amb això sol ja criden l'atenció del lector, com poden ser en Saito, en Sojiro o el magnífic Makoto Shishio, dels dos últims s'expliquen millor les seves motivacions i psicologia. A diferència de molts però, sento dir que a mi en Sanosuke no m'agrada gaire, en cap moment em va cridar l'atenció per res. I pel que fa als personatges femenins no hi estic totalment d'acord. És cert que el mangaka fa que guanyin les seves pròpies batalles, però.... ni de conya... els juppongatana guanyats per una noia corrent amb una espasa de fusta i un nen petit?? No se suposava que eren tan súper forts?? Per més que fossin els més dèbils i estessin tan confiats la diferència seguia sent com molt abismal per la derrota de pura sort que van tenir. A més que les diferències entre la lluita dels homes i les dones és més que força evident tenint en compte que ni la Misao ni la Kaoru tindrien res a fer contra cap d'ells. En el seu cas, el que considero que tenen, és molta resiliència. Les que sí m'encaixen més en el tema de dones fortes són la Tomoe i la Megumi, però en altres aspectes com poden ser la medicina, el seu caràcter o les seves ambicions, i és precisament per això que són les úniques que m'hi encaixen, perquè no lluiten XD Els combats són un altre punt a favor de la sèrie, ja que alguns són força memorables. Jo destacaria un dels primers (sinó el primer) que van tenir en Kenshin i en Saito. L'animació, la coreografia de l'escena i la banda sonora d'aquell moment van ser una passada. I bé, el Kenshin vs Shishio ja ni en parlem!! De la banda sonora crec que el primer opening és el que s'identifica millor amb en Kenshin i la seva evolució, és a dir, comença més rock sinistre i després és un tema pop súper animat, tot i que la lletra impliqui alguna cosa més. I el que també m'agrada molt és el primer ending, és genial. No li posaria un 10 perquè hi ha alguna cosa que no m'acaba de convèncer, però el manga sí que rondaria el 9.

Moltes gràcies per la recomanació! Me'l vas recomanar fa temps i vaig veure l'anime sencer! Tot i així no he llegit el manga, així que la última saga encara la tinc pendent Em va encantar aquest anime ja que té molt de cultura i història japonesa, sobretot de samurais i tal, sense deixar-se caure massa en la fantasia que tenen la majoria dels shonens. El Kenshin és un gran protagonista (i si, no em va agradar gens la ova final xD) i tots els que l'envolten també em van agradar força, especialment el Saito i el Sanosuke. És cert que algunes de les escenes es nota que l'anime ja té els seus anys, però igualment em va agradar molt. Els live-action també em van encantar i pel que vec és cosa rara que agradin uns live-action d'anime xD. Tot i que van moldejar la història al seu gust per poder-la adaptar millor i que molts personatges no els van desenvolupar gens (el Sanosuke mateix, que va apareixer allà random i ale! T'acompanyo) va tenir moments molt èpics, sobretot la lluita final a quatre bandes contra el Shishio simplement espectacular. Un anime molt recomanat i a veure si algun cop segueixo amb el manga!

Samurai X Títol original en japonès: Ruronin Kenshin るろうに剣心 -明治剣客浪漫譚 Altres noms: El samurai errant Kenshin Autor: Wadatsuki Nobuhiro Gènere:Drama, històric, acció, samurai, juvenil, comèdia, aventures Estudi: Estudi Gallop i DEEN Temporades:1 Capítols: 94 + OVES Any:1996-1998 Em fa especial il·lusió que el post 300 que faci a Tadaima el dediqui a Samurai X, un anime d'aquells que un considera un clàssic i que segueix tenint molta tirada en l'actualitat, tot i els anys que porta finalitzada. Especialment es significatiu perquè retrata una època molt convulsa i apassionant com és la Meiji, on el Japó avançava cap a la modernitat deixant enrere l'època dels samurais i la seva filosofia de vida. Com historiador he de dir que la començo amb ganes, sent plenament conscient que té un rerefons històric treballat, així que comencem! Com la comentaré En primer lloc, he decidit fer que el comentari de la serie es faci en packs de 10 episodis (en cas de tallar en un moment important, m'hauré d'aguantar). Ho faré per comoditat i perquè no vull massificar l'entrada amb un post d'una serie que s'hauràn de comentar moltes coses arribats a cert punt. Ometre l'informació donada per la @UkiHana respecte al relleno que es dona d'una part de la serie fins al final, ja que com he dit, estic al repte difícil i l'hauré de tractar com a tal. Passem doncs a comentar els primers deu episodis. Arc introductori Els primers 7 episodis de la serie es poden resumir com una presentació dels personatges principals i com van "conèixer" en Kenshin i van descobrir la seva identitat com a "Battousai". Ja desde un primer moment m'agrada que en Kenshin no s'emporti tota l'atenció sino es necessari, es un personatge principal que flueix en l'acció amb naturalitat i que sap canviar la seva "actitud" sense mostrar una arrogància que estaria justificada. Respecte a la Kaoru, ja us vaig confessar que aquest prototip de personatges femenins tomboy son la meva debilitat, i crec que la Kaoru (que no Kori, valga'm Déu quin doblatge) sap mantenir aquesta faceta amb un disseny agradable i molt maco. Respecte a la resta, tan en Sanousuke com en Yahiko em resulten també personatges interessants. Més interessant potser pel segon, com a deixeble d'en Kenshin i de la Kaouru. En aquest sentit, aquests primers episodis ja ens donen mostres de que la relació d'ambos personatges es fa molt estreta ràpidament. En Kenshin per la seva recerca d'una "llar" o un lloc on pertanyer després d'errar durant anys sense establir-se i la Kaoru perquè vol suplir aquest sentiment de soledat que es mostra en el primer episodi. A partir d'aquí es obvi que la Kaouru s'acaba enamorant o "valorant" el vincle que ha forjat amb l'espadatxi i en Kenshin (tal com confesa a l'episodi 7) sent una gran estima per la noia per acceptar-lo, tot i el seu passat i estar disposada a defensar-lo si cal. En aquest sentit, molt ben plantejada aquesta relació. Sembla evident que el passat d'en Kenshin seguirà apareixent recurrentment i que aquest es el motor de la serie (gràcies live action pels spoilers). Com he dit cal veure com afecta aquests comptes pendents a la nova situació dels protagonistes i com i fan front.