Qui sap què diria ara jo si l'hagués vist en les mateixes condicions i tant saltejat... Però sep, crec que seria diferent potser. Hi ha molts animes en que si no hi investeixes i t'hi poses a full marató, no funcionen tant. Això sí, algo haurà fet bé per aconseguir que tanta gent en parli bé.

NAGARERO OCHIRU NAMIDA, KIMI WA MEZAMETE YUKU, EL HISOKA QUE BUENO QUE ESTÁ, AIXÒ JA S'HA ACABAAAAAAAAT!! HunterxHunter: Arc del nou president Benvinguts senyores i senyors (hola Grimmy, k ase?) al darrer arc d'aquest meravellós anime que tantes emocions ens ha fet sentir. No dic si bones o dolentes, dic sensacions, a mi concretament m'ha fet estar horny quan apareix cert personatge... I SÍ,el Hisoka ha estat el millor d'aquesta saga, el cabró apareix perquè sí i ajuda l'Illumi amb el seu pla malèfic i després desapareix. En pla, vinc a fer un cameo, apareixo pel fanservice i lo sabeh. Però no passa res, I accept this, és més, vull més Hisoka. Vull una Ova d'un dia normal del Hisoka, despertant-se despullat devora un riu, pintant-se la cara, posant-se gomina i passejant amb swag pel món estenent el mal. Bé, la saga, doncs no ha estat malament, per una banda tenim l'elecció del president i OH, vaja, resulta que els Hunter tenen una elit de gent super ciclada, els zoodíacs, però res de fer-los servir perquè es carreguin les formigues, millor que estiguin a casa seva veient com el món es destrueix per la tele :roll: I el Pariston volia ser president, però no i la noia-gos volia poder i li demana ajuda al puto Ging... doncs no sé, jo només volia LEORIO FOR PRESIDENT. Per a mi, el Leorio és l'únic president que mola, l'únic que té chicha i al qual adoraré a partir d'ara. I el Kurapikaper què no torna a aparèixer? So sad, el Saske d'aquest anime està molt infravalorat, m'hauria agradat que hi aparegués més. Després tenim el drama Zoldyc (o com collons s'escrigui) ambl'Alluka i la Nanika i l'Illumiperseguint-los, doncs interessant, la veritat. A veure, que tinguin una germana allà baix amagada i que pot concedir desitjos un poc tret de la màniga, però ok. I sobretot que la tinguin tancada perquè és com super perill i, no sé, són una puta família d'assassins, però no passa res, jo m'ho empasso i no ho critico, m'agrada veure el Killua protegint la germana que es posa al mig del duo amorós. No em fas cas Gon, doncs me'n vaig amb la germana, que et petin tete. I el Killua aconsegueix salvar el Gon amb el poder de l'amistat, l'amor i la superació (i la germana màgica) i també parlen amb el Kaito que és com un personatge molt rellevant ara, no sé, tot molt raro, però el koala ho petava. I res, en acabar el Gon va a parlar ambel seu pare i no li fot una hòstia, que era el que jo volia. I aquí, a dalt d'un arbre acaba l'anime senyores i senyors, 148 putos capítols després, això acaba... a la fi. Recapitulació general: doncs a veure, he trobat que les sagues eren molt diferents entre si, trobo que a l'anime li falta, com ho diria... un poc de pegamento. És a dir, cada saga té en comú personatges i tal, però en general una de l'altra no tenen gaire relació (en aquesta última ho han arreglat una mica, però sobretot al principi ho vaig notar més). Personatges... doncs molt desaprofitats. Al final tot es redueix a Gon i Killua. El Gon no té evolució, és un personatge molt pla (sí, li pega un atac de còlera i es maza, però no és un evolució psicològica perquè quan es desperta segueix sent tontitu) i en canvi tenim el Killua que està molt ben construït, que moltes vegades pareix que és ell qui és protagonista. Pobret, és el que més evoluciona, el que té més traumes per superar, el que ho dona sempre tot i s'esforça pels altres des de l'ombra. Després hi ha el Kurapika. Sí, és un Sasuke, però a mi m'agradava. Sincerament, m'hauria agradat veure més sobre ell, només va sortir a la saga de les aranyes i ja està, molt trist... I què podem dir del Leorio? És tres quarts del mateix, l'han rescatat ara a la darrera saga, però m'hauria agradat saber per què és un adolescent i sembla un seronyo... El Leorio promet molt, em sap greu que no l'hagin explotat. Igual amb el Kurapika, semblava que havien de ser personatges importants que sortissin molt a la història i han quedat com a secundaris difuminats. Llàstima, la veritat, una gran llàstima. Què us puc dir del Hisoka que no hagi dit ja? M'encanta, l'estimo molt, és per a mi el millor personatge de l'anime, tot i que a aquesta darrera saga no l'he vist pas tan loco, era més normalet, un poquet excèntric i no, no, no, el Hisoka que em posa horny està com una puta cabra i parla amb veu de pervertit. I el que més m'ha agradat crec que ha estat la banda sonora. He escoltat 148 putes vegades l'opening i no me n'he cansat, és una puta meravella. Els endings també són espectaculars i la música en general un 10!! El ritme de l'anime crec que es podria millorar, sobra molt de relleno, sobra molts capítols en els quals no passa absolutament res... Tot plegat això fa que l'anime no sigui perfecte, perquè crec que una saga bona com la de les formigues amb un ritme bo hauria estat mil vegades més bona. I res, fins aquí els meus posts torrant-la sobre Hunter. Els enyorareu? Com sempre dic, laik si estàs HORNY X HISOKA!!

Venga idò, també em toca a mi. Quant a aquest darrer arc, m'ha agradat més. El ritme torna a ser àgil i ho canvia tot radicalment. Sabíem que en Netero era un poc trolasso. També sabíem que hi havia una facció del vicepresident que era contrària al que feia en Netero. Però no queda gens clar quines polítiques volem implantar cadascuna o si els tres vells que acaben assassinats per en Hisoka són part d'un o altre grup (o són un tercer grup). Per què no queda gens clar? Perquè en comptes d'unes eleccions són un circ. Que, sent sincers, si haguessin estat unes eleccions, hauria estat un conyàs infinit. Per sort, apareix en Leorio i li dóna un poc de canya humorística a l'assumpte. No m'ha agradat en Pariston ni com es pren les coses. He tengut la sensació que a aquesta sèrie es prioritzava el subverting expectations per sobre d'un argument sòlid. I és així. (Tot i que hauria estat més rollo) en comptes d'unes eleccions tenim un un circ. En Pariston no pot fer menys gràcia. Sincerament, em pos en el lloc de la cussa i el reventaria. Quant a l'aparició estel·lar d'en Ging... sí. Crec que ha estat tot correcte. Un poc fantasmada que predís el tema de la votació amb la paperera, però bé. El tema de n'Alluka ja no m'ha agradat tant. Se l'han treta de la màniga totalment. A més, que el poder està massa OP com per ser veritat. Pregunta del milió: no haurien pogut fer servir el seu poder per curar en Kaito i ja estava? :roll: . No, no m'ha agradat gaire la persecució dels Zoldyck. Li he trobat falta de xixa. L'únic que ha molat ha estat la vella que es transforma en moto i avioneta. S'han carregat el majordom xulo un poc perquè sí en una lluita amb molt poca emoció. En Hisoka, a aquest arc, té menys gràcia que altres vegades (tot i que segueix sent ell i està bé, però cada vegada que surt no pots evitar pensar que només surt pel fanservice). Finalment, la retrobada d'en Gon amb son pare crec que ha estat correcta. No crec que s'hagués pogut fer millor. Comparteixen uns moments pare-fill, es conten les vides... Sí, crec que està bé. Ah, quant a na Kaito... Sóc jo o és clavada a en Diavolo de Vento Aureo? Quina cara de mala llet que té, no? Bé, no he acabat de comprar gaire la lògica, però ja està bé. Llavors, quant a la sèrie en sí, crec que sí, que està bé, però com diu n'@UkiHana, li falta cohesió. Els arcs són bastant inconnexos; tot i que sí que tenen petits fils que els uneixen (per exemple, a les formigues ens comenten que el vicepresident és contrari al president; a la subhasta es vol comprar Greed Island...), canvia tot tan radicalment que té poca cosa a veure. El rerefons dels caçadors és molt light, pareix que és només una excusa per anar d'aventures. I llavors, a part del ritme de l'arc de les formigues, la crítica més grossa crec que són els personatges. Especialment que a) ens introdueixen uns protagonistes que no tornen a sortir, b) tots els personatges excepte en Killua són més plans que el paper. Deixau-me explicar aquest segon punt: en Gon és un nen descerebrat que actua sense pensar i és consumit per la ràbia. Això no canvia. En Killua és un nen que ve d'una família d'assassins; deixa el negoci familiar; descobreix que l'amistat és molt important; és manipulat pel seu germà; supera la manipulació; s'entrena; es preocupa dels seus amics. En Kurapika vol revenja; per obtenir la revenja obté un poder Deus ex machina i segueix amb la revenja. En Leorio és bastant inútil però còmic. Llavors, tenim aquí dos personatges, un dels quals és el "protagonista" pels quals aquesta història no ha tengut cap efecte. Sí, en Leorio també cau a aquesta categoria, però jo el consideraria més suport còmic que protagonista. Així que ja està bé. Per acabar, les altres dues crítiques que tenc són un poc els Deus ex machina que es treuen (el poder d'en Kurapika, l'estratègia mestra de la roca per vèncer en Bomber a Greed Island, la bomba d'en Netero, el power-up inexplicat d'en Gon, n'Alluka) i el voler subvert the expectations per sobre d'un bon argument (morts inesperades de molts personatges, per començar) (això ja pareix GoT). En definitiva, crec que sí que és una bona sèrie. Crec que és necessària una revisió de l'arc de les formigues per fer-lo potable, però és una bona sèrie.